Pt: Introducció a les bases de dades: dBase

De wikijoan
Salta a la navegació Salta a la cerca

Introducció

DbaseIV.png

dBase va ser el primer sistema gestor de bases de dades (SGBD o DBMS: Data Base Management System) àmpliament utilitzat en microordinadors degut al fet de tractar-se d'un gestor de bases de dades amb el seu propi llenguatge de programació interpretat, caracteritzat per la seva simplicitat d'ús, amb comandes en anglès simple (use, find, append, list, etc.).

Les primeres versions, publicades per Ashton-Tate, van ser per a CP/M, i més tard per a Apple II, Apple Macintosh, UNIX, VMS i IBM PC sota DOS. Va ser en aquesta plataforma on, amb la seva llegendària versió III Plus, es va convertir en un dels programes d'ordinador més venuts durant un grapat d'anys. Però dBase va ser lent en la transició a Microsoft Windows i va anar perdent gradualment quota de mercat enfront de competidors com Paradox, Clipper, FoxPro i, més tard, Microsoft Access.

En el següent enllaç (http://www.dbase.com/Knowledgebase/dbulletin/bu12ce02.htm) pots fer-te una idea de com eren les sessions de treball amb dBase durant els anys 80-90, amb els primers sistemes operatiu de Windows.

dBase ja és un sistema gestor de base de dades relacional, i per tant tenim el concepte de taula, que consta d'una estructura bidimensional amb les columnes (els camps/fields), i les files (cada fila/record és un registre d'informació).

Estructura dels fitxers de dBase

Un fitxer .dbf consisteix en tres blocs:

  • Capçalera (Header)
  • Descripció dels camps
  • Llista de files

En els anteriors enllaços hi ha la definició del format dbf, és a dir, com amb els bytes podem definir l'emmagatzematge de la informació dins del fitxer. Qualsevol programador que conegui aquest format podrà fer un programa per llegir o escriure fitxers en format dBase, en les seves diferents versions.

Fitxer .dbf de mostra

En aquest enllaç podem descarregar un fitxer de mostra dbf.

Per veure la informació que guarda aquest fitxer, podem obrir-lo amb un fitxer de text pla (no és la millor idea), o millor amb cat:

$ cat XBase-dBase_sample_data.dbf

Si volem veure tota aquesta informació amb més detalls dels bytes, necessitem un editor hexadecimal com ara ghex:

$ ghex XBase-dBase_sample_data.dbf

Els fulls de càlcul (LibreOffice Calc, Excel) també poden obrir els dbf. Aquesta és la millor opció si vols veure tota la informació tabulada que conté aquest fitxer.

Lectura i escriptura de fitxers amb llenguatge C

Si volem escriure un programa informàtic que sigui capaç de llegir i escriure en un fitxer dbf, necessitarem un llenguatge de programació com el llenguatge C, per exemple, entre molts d'altres.

En el següent enllaç que es comenta a classe es descriuen les operacions bàsiques que es poden fer per llegir informació (bytes) d'un fitxer, i també escriure informació:

Per compilar i executar el codi que es mostra en l'enllaç:

$ gcc -o fitxer fitxer.c
$ ./fitxer
La suma dels números que hem llegit és: 120

Tasques a realitzar

Entregaràs un fitxer pdf on realitzaràs els següents exercicis.

1. Obre el fitxer XBase-dBase_sample_data.dbf amb la utilitat cat (línia de comandes), o bé amb l'editor de text més simple que tinguis (gedit, bloc de Notas, Notepad, etc.). Recorda que aquest fitxer és binari, i per tant és normal que l'editor de text protesti, i segurament veuràs caràcters estranys. (captura de pantalla)

2. Obre el fitxer XBase-dBase_sample_data.dbf amb la utilitat ghex (captura de pantalla)

Nota. L'editor hexacedimal ghex només és per a Linux. Utilitzaràs una utilitat similar per a Windows, o bé un editor online com ara

3 Amb ghex, modifica un dels elements que hi ha en la base de dades.

4. Com es diuen els noms dels camps d'aquesta taula que representa el fitxer dbf?

5. Obre el fitxer XBase-dBase_sample_data.dbf amb un full de càlcul: Excel de Windows Office, o el Calc de LibreOffice (captura de pantalla). Assenyala amb una cel·la vermella aquell element que has modificat.

6. Crea un document buit del Calc (o Excel). A la primera fila (que farà el paper de capçalera), posa Nom, Cognom1, Cognom2 (en tres cel·les diferents). Omple 10 valors (de la fila 2 a la 11).

7. En el Calc hi ha l'opció de Anomena i desa, i hi ha la possibilitat d'Exportar en format dbf. Obre aquest fitxer dbf amb l'editor hexadecimal, i localitza el nom dels camps i les dades.

Entrega

Entrega al Classroom dins del termini indicat.


creat per Joan Quintana Compte, agost 2021