Pràctica ASI-C3-IAIG: Facturació i comptabilitat. Abanq I
Contingut
Objectius: Instal.lació i començar a treballar
Primer de tot instal.larem el Abanq a Ubuntu, LINKAT o Windows, seguint les instruccions del professor, que prèviament haurà fet una introducció teòrica. Treballarem amb l'abanq en mode client-servidor, que vol dir que els usuaris es connectaran a una base de dades central ubicada a 192.168.0.10.
En aquesta primera pràctica d'Abanq aprendràs a accedir a la informació directament a la base de dades, i introduiràs les dades per fer una primera factura: configuració de l'empresa, introduir categories d'articles, articles, clients i proveïdors (contactes, direccions, bancs). Quan tinguis tota la informació, ja podràs vendre varis articles a un client i visualitzar la factura.
Desenvolupament
La instal.lació és d'allò més fàcil. Partim dels binaris que ens descarreguem de la web (www.abanq.org). Tinguem present que no és una aplicació web, sinó que és una aplicació d'escriptori. Tots els alumnes s'hauran d'instal.lar l'aplicació en el seu ordinador.
Un cop l'aplicació està instal.lada, per defecte ataca una base de dades SQLlite local. L'alumne configurarà l'aplicació per atacar la base de dades que està a:
Base de dades: PostgresSQL base de dades: abanq servidor: 192.168.0.10 usuari/pwd: abanq/abanq
per tant, tots els alumnes treballaran amb un repositori únic. El professor, prèviament, ha configurat l'empresa per defecte (IES Jaume Balmes) i amb un script ha introduït totes les províncies.
Per atacar la base de dades hauràs de tenir instal.lat el PostgreSQL, o bé fer-ho en el servidor a través de SSH:
$ psql -h 192.168.0.10 -p 5432 -U abanq abanq abanq=> \? -> ajuda abanq=> \l -> per veure totes les bases de dades abanq=> \dt -> per veure totes les taules
Anem a veure alguna informació relevant:
abanq=> select * from co_cuentas; -> els comptes del Pla General Comptable
abanq=> select * from empresa;
08012 | | t | Barcelona | 0001 | EUR | | C/Pau Clarís, 121 | 1 | RK@empresa@C8D75FDF33FE698E4FF7099853D6CB11A392F512 | f | A | Joan Quintana | | CONT | ESP | IES Jaume Balmes | | t | | Barcelona | 967 345 174 | 35105018A | | info@jaumebalmes.cat
abanq=> select * from provincias;
abanq=> \d provincias
provincia | character varying(50) | not null
idprovincia | integer | not null default nextval('provincias_idprovincia_seq'::regclass)
codpais | character varying(20) | not null
abanq=> \d paises
bandera | text |
codiso | character varying(2) |
nombre | character varying(100) |
codpais | character varying(20) | not null
abanq=> select * from paises;
RK@paises@936230DACF34C2672DB4E32B1821B493C367F492 | ES | ESPAÑA | ESP
Si no estan introduïdes les províncies, s'introduiran amb un script (i no des de l'aplicació una a una, que induriria a error). script provincies.sql
insert into provincias values ('Álava',1,'ESP');
insert into provincias values ('Albacete',2,'ESP');
insert into provincias values ('Alacant',3,'ESP');
insert into provincias values ('Almería',4,'ESP');
insert into provincias values ('Ávila',5,'ESP');
insert into provincias values ('Badajoz',6,'ESP');
...
També com a pas previ per començar a treballar crearé els departaments de l'empresa: Gerència, Comercial, Vendes, I+D, Recursos Humans.
Creació de clients
El procés per crear clients i proveïdors és bàsicament el mateix.
Nota important: per tal de poder fer el seguiment de quina activitat ha fet l'alumne en la base de dades, és important ficar el codi XX de l'alumne. Per exemple, quan creo un agent comercial: codi: COD_XX o COD_XX_XX.
Nota important: No pots ficar tonteries ni caràcters estranys a la base de dades. Has de simular noms d'empreses i noms de persones factibles. Es penalitzarà aquest fet (que queda registrat a la base de dades).
Nota important: L'aplicació es penja. Si passa això és perquè els alumnes estan creant els clients (o proveïdors, articles,... al mateix temps). És un error de disseny que en condicions normals (empresa que de tant en tant crea un client) no passaria. Ara bé, en el nostre cas que diversos alumnes estan creant un client al mateix temps sí que passa. Explicació: quan dos alumnes volen crear un client, se'ls mostra el codi_client que tindrà (que serà la PK en la taula clientes). El primer que dóna d'alta el client no té problema, però el segon no crear-lo. El programa es penja, en comptes de donar un error detallat i alguna pista del que passa.
Com a pas previ he de crear els agents comercials, doncs un article el puc associar a un agent comercial (ho farem així, tot i que no és obligatori).
Afegim un client.
- Nom de l'empresa: el_nom_de_lempresa_XX
- De moment no tinc cap grup de clients
- aprofitem per afegir un contacte en aquesta empresa.
- al contacte se li pot associar un agent comercial (n'afegeixo un, o l'associo si ja el tinc creat). Fixem-nos que els agents comercials s'associen als contactes de l'empresa (també es poden associar directament a l'empresa). És a dir, en una empresa podem tenir diferents agents comercials associats, depenent del contacte amb què fan tractes.
- a la pestanya comercial associo el comercial que acabo de crear a l'empresa.
- afegeixo una direcció per a l'empresa
- afegeixo un compte bancari per a l'empresa
- en la pestanya agenda podré veure de forma fàcil els contactes associats a l'empresa.
- descomptes: de moment no defineixo descomptes a aquest client. El normal serà definir els descomptes segons el grup de clients al qual pertanyi l'empresa.
- pestanya documents: aquí podré veure factures, albarans, pressupostos,... associats a aquesta empresa. De moment no hi ha res.
- pestanya comptabilitat: puc veure les entrades (assentaments) que d'aquest client tinc en el Llibre Major. Fixem-nos que el compte associat del PGC és el correcte: 430
Creació de proveïdors
Els proveïdors s'han de crear abans dels articles, doncs un article l'associaré a un proveïdor (tot i que no és obligatori).
Área de Facturación > Principal > Proveïdors (Ctrl-P)
- inserim un contacte per a aquest proveïdor
- forma de pagament: al comptat (de moment ho deixem així)
- deixem en blanc tot el tema de descomptes
- afegeixo un compte bancari i dues direccions: una per a oficines i l'altra per al magatzem
- el compte del PGC és el 400
Creació de categories d'articles i articles
Vaig a Familias (Ctrl+F). Afegeixo dues famílies: Disseny de pàgina web i Hosting
Creo un article a cada família. Poso el preu de l'article, i la comissió que s'emportarà el comercial. No fico res en preu de compra, doncs és un servei que venem (empresa de serveis, de moment). No posem res a compres, stock i comptabilitat.
El tema de tarifes de moment no fiquem res.
Fer una factura: vendre varis articles a un client
Módulos > Área de Facturación > Facturación
A Ventas hi ha Presupuestos, Pedidos, Albaranes y Facturas. Molt bé, però ara jo vaig a fer directament una factura sense passar per la comanda.
- Pestanya Client: Cerco el client i omplo les línies de detall (cerco els articles que vull vendre).
- Pestanya Datos: són les dades de la capçalera de la factura. L'agent comercial i la comissió són els per defecte associats a aquest client.
- A la pestanya Comptabilitat veig quins seran els comptes del PGC involucrats (430-clients i 700-vendes de mercaderies)
Faig OK i se'm genera la factura 10A00001. Veig que el camp Pendiente de Pago està verd, que vol dir que ja està pagada (tenia per defecte l'opció de pagament Al comptat), i si vaig a la pestanya Comptabilitat veig que ara m'ha sortit un altre assentament: el 477 (Hacienda Pública, IVA repercutido).
Vaig a Imprimir i em surt el Visor d'Informes, que em mostra la factura amb un format molt correcte (a més, a la factura hi ha un codi de barres). El Visor d'Informes té diferents opcions, entre d'altres Imprimir i exportar a pdf. El pdf que se'm genera és el mateix que tinc en l'informe, sense sorpreses i ben editat.
Emissió del rebut. Marcar la factura com a pagada
A més de la factura, també s'ha generat un rebut per al client. Si vaig a Tresoreria (o bé a documents del client), puc veure i imprimir aquest rebut. Aquest rebut està emès, no està pagat. Per tal de què em consti com a pagat s'ha d'afegir una línia de pagament o devolució (Pagos y devoluciones) en el rebut. Efectivament, marco l'opció que m'agafi la quantitat a partir de la factura, i ara ja em surt com a pagat. Dins de Pagos y Devoluciones, edito aquest rebut, vaig a la pestanya comptabilitat i veig com s'ha comptabilitzat el pagament del rebut en el compte 570 (Caixa, Euros).
El rebut ha d'estar en l'estat Pagado.
Entrega
- en aquesta pràctica no has d'entregar res. Totes les teves accions quedaran registrades a la base de dades i per tant el professor podrà fer un seguiment dels articles, clients,proveïdors generats, i la factura generada.
- amb aquests dues sentències el professor podrà controlar que has generat la factura, i que aquesta factura està pagada.
select idfactura,editable,codcliente,nombrecliente,fecha,numero,codigo,totaleuros from facturascli; select codcliente,nombrecliente,fecha,numero,idfactura,estado from reciboscli;
Recursos
- www.abanq.org.
- Guia d'usauri d'abanq a la web i al Moodle
Durarda
2 hores
creat per Joan Quintana Compte, octubre 2009
