Mostra la font per a Sessió 4 curs programació linux

Sessió 4. Programació en C. 9 de maig del 2008

==============================================





$ aptitude install manpages-dev



Funcions del nucli per gestionar els fitxers: int

open, int creat, ssize_t read, ssize_t write, off_t

lseek, int unlink



En Unix, tot són fitxers. Per exemple, si volem llegir

un scanner farem un read, si volem escriure en una

impressora farem un write, i amb el open obrirem (o

associarem) el scanner o la impressora.



Des del campus virtual, baixem el fitxer exemples.tgz,

i el descomprimim a /exemples

$ mkdir exemples

$ mv exemples.tgz exemples/

$ cd exemples0

$ tar zxf exemples.tgz



exemple copia.c



assert.h -> em diu que la constant EXIT_SUCCESS és 0

int main (int argc, char **argv)  -> comptador

d'argumens i arguments



en el man em diu, quan vull fer servir una cosa com el

open, quins includes he de fer servir

copia.c necessita com a mínim 3 arguments: el

programa, fitxer origen i fitxer destí



O_WRONLY|O_CREAT|O_TRUNC -> OR bit a bit. Aquestes

constants són potències de 2

|| és un OR entre variables, i | és un or bit a bit



els canals estàndard d'entrada, sortida i error no

necessiten orbrir-se

write(STDERR_FILENO,"fitxer no existent\n",19); ->

envia el missatge d'error al canal estàndard d'error.

Li hem de dir el número de caràcters a enviar.



Per provar el fitxer:

gcc -o copia copia.c -> es crea l'executable copia. El

binari és especificat pel paràmetre -o. Fa el

preprocessat, compilació, ensamblatge, i vinculació

(linkatge). 

http://www.snoether.com/doc/gcc.html

arguments de gcc:

http://www.snoether.com/doc/gcc2.html



per crear un fitxer, fer per exemple:

$ cat > fitxer1.txt

vaig escrivint, i per acabar, Ctrl-C



Per executar-lo:

$ ./copia fitxer1.txt fitxer2.txt



Si falla la compilació, no trova els include, instalar

libc6-dev



Si volem estalviar-nos el ./, recordar de fer

PATH = $PATH":." -> afegim el . en el PATH, que

representa el directori actual



0666 -> read, write, no execute (6) per a usuari, grup

i altres

open(argv[2],O_WRONLY|O_CREAT|O_TRUNC,0666) -> té 3

arguments, encara que l'especificació de open només en

tenia 2. Això és perquè C és un gamberro, segons el

Josep, que no considera que sigui un bon llenguatge de

programació.



$ gcc copia.c -> sempre crea el fitxer a.out, que és

el binari-executable. Si el que vull és elegir el nom

del binari, faig servir el paràmetre -o: gcc copia.c

-o copia



Exemple de llistes enllaçades que he trobat a

Internet:

http://www.infor.uva.es/~benja/ejercicioC-2.html



#include <sys/types.h>

#include <dirent.h>

#include <unistd.h>

#include <errno.h>

#include <stdio.h>



       

      main (int argc, char *argv[])

      {

      DIR *pdir;



      struct dirent *dp;



      /* Comprobación de que se pasa el número

correcto de argumentos */

      if (argc != 2) {

        printf("Uso: %s nombre_directorio\n",

argv[0]);

        exit (1);

      }



      /* Se abre el directorio */

      pdir = opendir(argv[1]);

      if (pdir == NULL) {

        perror("error en opendir.");

        exit(1);

      }



      /* Lectura adelantada para los elementos del

directorio */

      dp = readdir(pdir);

      while(dp != NULL) {

        printf("%s\n", dp->d_name);

        dp = readdir(pdir);

      }



      /* Ya no hay más ficheros y por lo tanto se

cierra el directorio */

      closedir(pdir);

      exit(0);

      }



=================



Exemple amb senyals (en Bash):

-----------------------------



crear el fitxer prova:



function accio1 {

echo "senyal 1 rebut(SIGHUP)"

}

trap accio 1

while true

do

sleep 5

echo "."

done



per executar.lo: chmod +x prova

./prova & -> em diu quin és el número del procés

(6728), i comença a funciona. Cada 5 segons escriu un

'.'

per acabar, s'ha de matar el procés:



kill -1 6728

kill -9 6728

(veure la diferència, repassar!!)



prova2:

function accio1 {

echo "senyal 1 rebut(SIGHUP)"

echo " Tanquem els fitxers si en tenim."

exit

}

trap accio 1

while true

do

sleep 5

echo "."

done







Mirar tot el tema de senyals!!

copsa-ctrlc.c

SIGINT: Ctrl-C

fflush(stdout) -> buida el buffer associat al canal

estàndard de sortida

-> amb CTRL-C no podem aturar el programa. Hem

d'enviar un kill -9 des d'un altre terminal, o tambe

el puc aturar amb Ctrl-Z



usa-alarmes: en compilar-ho surt un warning en el

gets. Ens està avisant de què hi ha problemes de

seguretat en l'ús del gets.





Comunicació entre processos. Programació concurrent

(programació d'una pipe)

-----------------------------



fork(), de forquilla. El que fa és crear un procés

idèntic. Hereda tot l'entron del procés que l'està

creant.

Concepte de procés pare i procés fill



Taula de descripció de fitxers. Quan faig un open

fitxer, el que retorna és l'index d'aquesta taula.

En aquesta taula, els 3 primers index estan ocupats

pel stdin (0), stdout (1) i stderr(2). Per tant, quan

faig un open, allò normal és que retorni un '3'.



f1=open("fitxer1", O_RDONLY); -> ocupa la posició 3

f2=open("fitxer1", O_RDONLY); -> ocupa la posició 4

f3=dup(f1); -> duplicar una entrada a la taula.

Duplica en la primera posició que trobi lliure.

-> ocupa la posició 5. Això vol dir que per llegir el

fitxer 1 puc fer servir els descriptors 3 ó 5.



El pipe() crea dos descriptors de fitxers: un per

entrada de fitxer, i un per sortida.



mirar les transparències, i veure com he aconseguit la

connexió del pipe entre el pare i el fill.



Exemple de pipe: ordenació per selecció. (min.c)

----------------

és necessari els binaris min (que fa el procés

d'ordenació) i present (que mostra la sortida per

pantalla)

per tal de què funcioni:

$ echo "3 2 1 -1 -1 " | ./min | ./min | ./present

o bé

echo "30 50 12 67 42 -1 -1 -1 -1" | ./min | ./min |

./min | ./min | ./present

el -1 fa de sentinella, que significa que un cop

finalitzat el procés d'ordenació, es va passant el

resultat al final, doncs l'últim procés és l'únic que

té el canal de sortida i pot visualitzar el resultat.

El pare té el stdin, i el fill té el stdout



exemple de pipe: programa tub

---------------

al revés que abans, El pare té el stdout, i el fill té

el stdin

./tub /bin/ls /bin/more -> té el mateix efecte que ls

| more



parlo i escolto. Missatges

--------------------------

$ touch recull

Forma d'ús:

en dos terminals, en un executo ./parlo i en l'altre

./escolto

aleshores en un escric una línia, i la veig en l'altre

terminal.



semàfors

--------

POSIX: creació de fils de control

filsuma -> mostra la concurrència en la variable

filsuma2 -> sempre funciona