Mostra la font per a Apunts principis comptabilitat

Contabilidad General. Jesús Omeñaca García
=El patrimoni=
El patrimoni d'una empresa, particular o col.lectiva, està composta pel béns, drets i obligacions que constitueixen els medis econòmics i financers a través 
dels quals l'empresa pot complir les seves finalitats.

Si ens situem en el pla familiar:
*Béns: la casa, els mobles, roba, diner efectiu
*Drets: crèdits que la família té al seu favor, pendents de cobrament
*obligacions: deutes pendents de pagament, préstecs pendents de devolució.

<pre>
Patrimoni Net = Béns + Drets - Obligacions
</pre>
Contablement, anomenem ''patrimoni actiu'' els Béns + Drets; i ''patrimoni passiu'' les Obligacions. Aleshores queda:
<pre>
Patrimoni Net = Actiu - Passiu
Actiu = Passiu + Patrimoni Net
</pre>
i en comptabilitat el concepte de ''patrimoni net'' és similar al de ''capital líquid'' (és a dir, si liquidéssim l'empresa els diners que al final obtindria el propietari de l'empresa). Aleshores:
<pre>
Capital líquid = Actiu - Passiu
Capital = Actiu - Passiu
C = A - P
A = P + C
</pre>

==Elements patrimonials==
Com a ''béns'' podem enumerar:
*diner efectiu
*material que l'empresa comercialitza. Si és una fàbirica d'electrodomèstics, la matèria primera que emmagatzema, les rentadores pendents de vendre que estan en stock
*local comercial, magatzem, immobles que posseeix l'empresa

Com a ''drets'' podem enumerar:
*Diner ingressat en comptes bancaris, ja sigui a la vista o a plaç fix.
*factures pendents de cobrament
*lletres pendents de cobrament


Com a ''obligacions'' econòmiques podem enumerar:
*factures pendents als proveïdors
*lletres pendents de pagament
*préstecs pendents d'amortització.

La situació econòmic-financera normal és que el conjunt de béns i drets sumi més que les obligacions. La situació contraria suposaria una fallida.

D'altra banda, s'ha de diferenciar entre curt i llarg termini, tant en els drets com en les obligacions. Aquesta distinció és fonamental per analitzar la situació econòmic-financera de l'empresa, doncs un import elevat en les obligacions a curt termini podria plantejar una situació d'insolvència (suspensió de pagaments) si els drets no tenen també un termini curt de realització (cobrament). L'equilibri entre els béns i drets amb respecte a les obligacions s'haurà de mesurar no només quantitativament, sinó que hem de tenir en compte els terminis de venciment. Així doncs en comptabilitat hem de distingir amb claredat els drets a curt termini i a llarg termini, així com les obligacions amb venciment a curt i llarge termini.
==Símil amb l'economia domèstica==
Suposem una persona que es vol comprar un pis. Com a únic patrimoni té 30.000€, i pot accedir a un pis que val 300.000€ a través d'una hipoteca.

L'equació '''A = P + C''' sempre ha d'estar en equilibri. Però compte! pensem sempre en el Capital com el Patrimoni Net, no ho confonguem amb la Caixa, que són els diners líquids. El Patrimoni Net (C = A - P) ho podem pensar com el que li quedaria a la persona si liquida l'empresa (o si liquida-ven el pis i liquida-cancela la hipoteca).

En l'estat inicial tenimm:
<pre>
   A  = P +   C
30.000 = 0 + 30.000
</pre>
és a dir, el patrimoni de la persona coincideix amb els actius, doncs no té cap deute ni obligació.

Ara es compra el pis (augmenta els seus actius) gràcies a una hipoteca, i per tant té un compromís-obligació amb el banc (Passiu). La hipoteca és de 270.000€ doncs inverteix tot el que tenia en el pis. L'equació ara queda:
<pre>
   A    =     P   +   C
300.000 = 270.000 + 30.000
</pre>
Veiem que aquesta persona ha augmentat l'actiu en molta quantitat (és propietari d'un pis), però no ens enganyem: té moltes obligacions.

La persona, a través de la seva feina, aconsegueix estalviar 3.000€. Augmenta els seus actius en 3.000€, i el patrimoni-capital en la mateixa quantitat.
<pre>
   A    =     P   +   C
303.000 = 270.000 + 33.000
</pre>
Fent el símil amb la comptabilitat, podem pensar que hi ha dos comptes d'actiu: els Béns Immobles (el pis), i la Caixa (el líquid de què disposa). Abans de la compra del pis a la Caixa hi havia 30.000€. Amb la compra la Caixa es va quedar a 0 (tota la caixa es va invertir en la compra del pis, i els 300.000€ de l'actiu era l'equivalent del valor del pis). Ara que la persona ha estalviat 3.000€, aquests diners estan a la Caixa. Si venéssim el pis i canceléssim la hipoteca tindríem 33.000 €, que són els 30.000€ que tenia i els 3.000€ que ha estalviat.

Ara amortitzem 2.000€ d'hipoteca (i així disminuim l'obligació amb el banc). El patrimoni-capital quedarà igual, la única cosa que disminueix el passiu, i de pas també disminueix l'actiu:
<pre>
   A    =     P   +   C
301.000 = 268.000 + 33.000
</pre>
El que ha passat ara és que tenia 3.000€ a la Caixa, i ara només en tinc 1.000€ perquè he invertit 2.000€ en amortitzar la hipoteca. Ara bé, el patrimoni continua sent el mateix.

A tenir en compte:
#sobre tot no confondre Caixa amb Capital. El terme Capital pot ser confús, i ho hem de pensar com a Patrimoni Net.
#El Patrimoni Net el podem pensar en la quantitat que quedarà a la persona (o a una empresa) si liquidem l'empresa. És a dir, si venem la casa i liquidem la hipoteca ens quedaran 33.000€. Per a una empresa, liquidar una empresa significaria pagar totes les obligacions (inclosos impostos), fer efectius tots els drets, i vendre's totes les propietats. Al final, la quantitat que quedaria seria el Patrimoni Net (Capital), i és la quantitat que s'embutxacaria el popietari de l'empresa (o accionistes a repartir-se en parts proporcionals segons la inversió).

==Compte==
Els elements patrimonials (béns, drets i obligacions) s'agrupen en un concepte anomenat ''compte'' (''cuenta'', ''account''). És un concepte abstracte representatiu d'una sèrie de valors patrimonials de la mateixa espècie.

Alguns comptes que figuren en el PGC són: 
*''Caixa'': diner efectiu
*''Bancs c/c'': diner que l'empresa té ingressat en comptes bancaris
*''Mercaderies'': gènero que hi ha en stock al magatzem i que són objecte de compra-venda, sense transformació.
*''Terrenys i béns naturals'': solars, finques rústiques
*''Construccions''
*''Maquinaria''
*''Equips per al procés de la informació'': ordinadors
*''Mobiliari''
*''Elements de transport'': vehicles, furgonetes, camions.
*''Proveïdors'': factures pendents de pagament per compres de gènero o prestació de serveis
*''Proveïdors, efectes comercials a pagar'': el mateis que Proveïdors, però formalitzats en efectes de gir acceptats.
*''Clients'': factures pendents de cobrament per vendes de gènero o prestació de serveis
*''Clients, efectes comercials a cobrar''. El mateix que Clients però amb un gir acceptat pel client.
*''Acreedors varis'': deutes amb subministradors de serveis que no tenen la condició de proveïdors. Per ex, factura d'un lampista.

Hi ha altres comptes que no es considera estrictament que generen trànsit en l'empresa, però també originen crèdits i deutes. Per ex:
*''Proveïdors d'immobilitzat a curt termini'': deutes amb subministradors de maquinària, mobiliari, equips informàtics, etc. són subministradors de béns que composen l'estructura fixa de l'empresa.
*''Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini''
*''Crèdtis a curt termini per enajenación de immobilitzat'': són factures pendents de cobrament, amb venciment a un any o menys, per vendes de béns que formaven part de l'estructura de l'empresa.
*''Crèdtis a llarg termini per enajenación de immobilitzat''
*''Deutes a curt termini'': obligacions contretes per préstecs rebuts.
*''Deutes a llarg termini''
*''Crèdits a curt termini'': préstecs i altres crèdits no comercials concedits a tercers.
*''Crèdits a llarg termini''
*''Capital'': representa el valor econòmic de l'obligació que l'empresa ha contret amb el propietari per les aportacions d'aquest i pels beneficis que encara no ha retirat.

Aquests comptes que hem vist, a mode d'exemple, poden ser d'Actiu o de Passiu.
*Comptes d'Actiu: composen l'estructura econòmica de l'empresa, representant els elements patrimonials que són béns o drets econòmics a favor de l'empresa.
*Comptes de Passiu: composen l'estructura econòmica de l'empresa, representant les obligacions amb tercers (deutes) i amb l'empresari (capital o net).

<pre>
COMPTES D'ACTIU			COMPTES DE PASSIU
===============			=================
(570) Caixa			(400) Proveïdors
(572) Bancs c/c			(401) Proveïdors, efectes comercials a cobrar
(300) Mercaderies		(410) Acreedors per prestacions de servei
(220) Terrenys i béns naturals	(411) Acreedors, efectes comercials a pagar
(221) Construccions		(523) Proveïdors d'immobilitzat a curt termini
(223) Maquinària		(173) Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini
(227) Equips per al procés...	(521) Deutes a curt termini
(226) Mobiliari			(171) Deutes a llarg termini
(228) Elements de transport	(102) Capital
(430) Clients
(431) Clients, efectes comercials a cobrar
(440) Deudors
(441) Deudors, efectes comercials a cobrar
(543) Crèdits a curt termini per enajenación d'immobilitzat
(253) Crèdits a llarg termini per enajenación d'immobilitzat
(542) Crèdits a curt termini
(252) Crèdits a llarg termini
</pre>

==Massa patrimonial==
Els comptes s'agrupen en un concepte més ampli: massa patrimonial. Cada massa correpon a una sèrie de comptes que tenen la mateixa funció econòmica o financera.

*''Disponible'': Caixa + Bancs c/c. (es pot anomenar ''Tresoreria'')
*''Realitzable'': Clients + Clients, efectes comercials a cobrar + Deudors + Deudors, efectes comercials a cobrar + Crèdits a curt termini per enajenación d'immobilitzat + Crèdits a curt termini
*''Existències'': Mercaderies
*''Immobilitzat'': Terrenys i béns naturals + Construccions + Mquinaria + Equips per al procés de la informació + Mobiliari + Elements de Transport + Crèdits a llarg termini per enajenación d'immobilitzat + Crèdits a llarg termini
*''Exigible a curt termini'' (deutes): Proveïdors, efectes comercials a pagar + Acreedors varis + Acreedors, efectes comercials a pagar + Proveïdros d'immobilitzat a curt termini + Deutes a curt termini.
*''Exigible a llarg termini'' (deutes): Proveïdros d'immobilitzat a llarg termini + Deutes a llarg termini.
*''No exigible'' (recursos propis). Comptes que represente els recursos que l'empresari ha aportat a l'empresa per iniciar l'activitat, i els beneficis que han quedat a disposició de l'empresa (reserves) per autofinançar-se en les seves operacions.

Podem establir la següent classificació:
<pre>
ACTIU					PASSIU
=============				=============

Circulant:				Circulant:
   -Disponible				   -Deutes a curt termini (exigible)
   -Realitzable a curt termini
   -Existències

Fix:					Fix:
   -Realitzable a llarg termini		   -Deutes a llarg termini (exigible)
   -Immobilitzat			   -Recursos propis (no exigible)
</pre>

=Registre de les operacions=
==Anàlisi precomptable i teories del càrrec i l'abonament==
Abans de comptabilitzar una operació, hem de:
*avariguar quins comptes intervenen en l'operació
*determinar quins comptes van en el Deure i quins en l'Haver

Per exemple, al comptable li arriba una factura per la compra d'una taula, pagada al comptat, i una factura de la compra d'una cadira pagada per transferència:
*Taula d'oficina -> ''Mobiliari''
*Pagament en efectiu -> ''Caixa''
*Cadira -> ''Mobiliari''
*Pagament per transferència -> ''Bancs c/c''
Per saber quin compte va al deure i quina va a l'haver, hi ha diverses maneres de raonar: teoria personalista (de Cerboni) i teoria materialista (de Besta)
===Teoria personalista===
Personifiquem els comptes com si fossin sers animats, persones, capaços de donar i rebre. El compte que rep patrimoni és el ''deutor'' en aquesta operació; i el compte que l'entrega és l' ''acreedor''.
<pre>
El compte que rep és deutor i va al Deure;
el compte que entrega és acreedor i va al Haver
</pre>
*El compte de Mobiliari rep, és deudor, i va al Deure. Està augmentant l'actiu.
*El compte de Caixa entrega, és acreedor, i va al Haver. Està augmentant el passiu.
En certes operacions no ens val aquesta manera de raonar. Per exemple, l'acceptació d'una lletra a un proveïdor: en l'operació ningú rep i ningú entrega, doncs es tracta de documentar en una lletra de canvi un deute que ja constava en una factura.

===Teoria materialista===
<pre>
El que entra va al Deure;
el que surt va al Haver
</pre>
*Entra una taula, Mobiliari va al Deure
*Surt diner de l'empresa, Caixa anirà al Haver.
==Principis de la partida doble==
La sistematització del ''principi de la partida doble'' es deu al monjo italià Fray Luca Pacioli (1494), i es basa en els següents principis:
# No hi ha deutor sense acreedor (no hi ha partida sense contrapartida)
#a un o més comptes deudors corresponen sempre un o més comptes acreedors pel mateix import
#La suma dels comptes deutors és igual a la suma dels comtpes acreedors

==Registre de les operacions==
===LLibre Diari===
En el Llibre Diari es registraran dia a dia totes les operacions relatives a l'activitat de l'empresa. El Diari registra les operacions cronològicament. En el Diari queda registrada l'historial econòmic-financer de l'empresa.
<pre>
Deure						Haver
-----------------------   ---------------------------
235 Mobiliari           a                   Caixa 235
60  Mobiliari           a                    Bancs 60
</pre>
Si faig un ingrés de 100 euros al banc:
<pre>
Deure						Haver
-----------------------   ---------------------------
100 Bancs c/c           a                   Caixa 100
</pre>

===Llibre Major===
Les operacions, un cop registrades al Llibre Diari, es passen també al Llibre Major, però el funcionament i la funció són diferents. El Diari registra les operacions cronològicament. El Llibre Major destina una fitxa per a cadascun dels comptes, i podem veure per cada compte les operacions en què ha pres part.
<pre>
             Mobiliari
---------------------------------------------------------
Data        Concepte            Ref   Deure  Haver  Saldo
---------------------------------------------------------
11-11-2009  Taula, comptat      16      235           235
12-11-2009  Cadira, transf.     17       60           295
</pre>
<pre>
             Caixa
---------------------------------------------------------
Data        Concepte            Ref   Deure  Haver  Saldo
---------------------------------------------------------
 1-11-2009  Ingrés efectiu      14     1000          1000
11-11-2009  Taula, comptat      16             235    765
13-11-2009  Transferència       18             100    665  
</pre>
<pre>
             Bancs c/c
---------------------------------------------------------
Data        Concepte            Ref   Deure  Haver  Saldo
---------------------------------------------------------
 2-11-2009  Ingrés efectiu      15     2000          2000
12-11-2009  Cadira, transf      17              60   1940
13-11-2009  Transferència       18      100          2040  
</pre>