Apunts principis comptabilitat

De Wikijoan
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contabilidad General. Jesús Omeñaca García

Contingut

El patrimoni

El patrimoni d'una empresa, particular o col.lectiva, està composta pel béns, drets i obligacions que constitueixen els medis econòmics i financers a través dels quals l'empresa pot complir les seves finalitats.

Si ens situem en el pla familiar:

Patrimoni Net = Béns + Drets - Obligacions

Contablement, anomenem patrimoni actiu els Béns + Drets; i patrimoni passiu les Obligacions. Aleshores queda:

Patrimoni Net = Actiu - Passiu
Actiu = Passiu + Patrimoni Net

i en comptabilitat el concepte de patrimoni net és similar al de capital líquid (és a dir, si liquidéssim l'empresa els diners que al final obtindria el propietari de l'empresa). Aleshores:

Capital líquid = Actiu - Passiu
Capital = Actiu - Passiu
C = A - P
A = P + C

Elements patrimonials

Com a béns podem enumerar:

Com a drets podem enumerar:


Com a obligacions econòmiques podem enumerar:

La situació econòmic-financera normal és que el conjunt de béns i drets sumi més que les obligacions. La situació contraria suposaria una fallida.

D'altra banda, s'ha de diferenciar entre curt i llarg termini, tant en els drets com en les obligacions. Aquesta distinció és fonamental per analitzar la situació econòmic-financera de l'empresa, doncs un import elevat en les obligacions a curt termini podria plantejar una situació d'insolvència (suspensió de pagaments) si els drets no tenen també un termini curt de realització (cobrament). L'equilibri entre els béns i drets amb respecte a les obligacions s'haurà de mesurar no només quantitativament, sinó que hem de tenir en compte els terminis de venciment. Així doncs en comptabilitat hem de distingir amb claredat els drets a curt termini i a llarg termini, així com les obligacions amb venciment a curt i llarge termini.

Símil amb l'economia domèstica

Suposem una persona que es vol comprar un pis. Com a únic patrimoni té 30.000€, i pot accedir a un pis que val 300.000€ a través d'una hipoteca.

L'equació A = P + C sempre ha d'estar en equilibri. Però compte! pensem sempre en el Capital com el Patrimoni Net, no ho confonguem amb la Caixa, que són els diners líquids. El Patrimoni Net (C = A - P) ho podem pensar com el que li quedaria a la persona si liquida l'empresa (o si liquida-ven el pis i liquida-cancela la hipoteca).

En l'estat inicial tenimm:

   A  = P +   C
30.000 = 0 + 30.000

és a dir, el patrimoni de la persona coincideix amb els actius, doncs no té cap deute ni obligació.

Ara es compra el pis (augmenta els seus actius) gràcies a una hipoteca, i per tant té un compromís-obligació amb el banc (Passiu). La hipoteca és de 270.000€ doncs inverteix tot el que tenia en el pis. L'equació ara queda:

   A    =     P   +   C
300.000 = 270.000 + 30.000

Veiem que aquesta persona ha augmentat l'actiu en molta quantitat (és propietari d'un pis), però no ens enganyem: té moltes obligacions.

La persona, a través de la seva feina, aconsegueix estalviar 3.000€. Augmenta els seus actius en 3.000€, i el patrimoni-capital en la mateixa quantitat.

   A    =     P   +   C
303.000 = 270.000 + 33.000

Fent el símil amb la comptabilitat, podem pensar que hi ha dos comptes d'actiu: els Béns Immobles (el pis), i la Caixa (el líquid de què disposa). Abans de la compra del pis a la Caixa hi havia 30.000€. Amb la compra la Caixa es va quedar a 0 (tota la caixa es va invertir en la compra del pis, i els 300.000€ de l'actiu era l'equivalent del valor del pis). Ara que la persona ha estalviat 3.000€, aquests diners estan a la Caixa. Si venéssim el pis i canceléssim la hipoteca tindríem 33.000 €, que són els 30.000€ que tenia i els 3.000€ que ha estalviat.

Ara amortitzem 2.000€ d'hipoteca (i així disminuim l'obligació amb el banc). El patrimoni-capital quedarà igual, la única cosa que disminueix el passiu, i de pas també disminueix l'actiu:

   A    =     P   +   C
301.000 = 268.000 + 33.000

El que ha passat ara és que tenia 3.000€ a la Caixa, i ara només en tinc 1.000€ perquè he invertit 2.000€ en amortitzar la hipoteca. Ara bé, el patrimoni continua sent el mateix.

A tenir en compte:

  1. sobre tot no confondre Caixa amb Capital. El terme Capital pot ser confús, i ho hem de pensar com a Patrimoni Net.
  2. El Patrimoni Net el podem pensar en la quantitat que quedarà a la persona (o a una empresa) si liquidem l'empresa. És a dir, si venem la casa i liquidem la hipoteca ens quedaran 33.000€. Per a una empresa, liquidar una empresa significaria pagar totes les obligacions (inclosos impostos), fer efectius tots els drets, i vendre's totes les propietats. Al final, la quantitat que quedaria seria el Patrimoni Net (Capital), i és la quantitat que s'embutxacaria el popietari de l'empresa (o accionistes a repartir-se en parts proporcionals segons la inversió).

Compte

Els elements patrimonials (béns, drets i obligacions) s'agrupen en un concepte anomenat compte (cuenta, account). És un concepte abstracte representatiu d'una sèrie de valors patrimonials de la mateixa espècie.

Alguns comptes que figuren en el PGC són:

Hi ha altres comptes que no es considera estrictament que generen trànsit en l'empresa, però també originen crèdits i deutes. Per ex:

Aquests comptes que hem vist, a mode d'exemple, poden ser d'Actiu o de Passiu.

COMPTES D'ACTIU			COMPTES DE PASSIU
===============			=================
(570) Caixa			(400) Proveïdors
(572) Bancs c/c			(401) Proveïdors, efectes comercials a cobrar
(300) Mercaderies		(410) Acreedors per prestacions de servei
(220) Terrenys i béns naturals	(411) Acreedors, efectes comercials a pagar
(221) Construccions		(523) Proveïdors d'immobilitzat a curt termini
(223) Maquinària		(173) Proveïdors d'immobilitzat a llarg termini
(227) Equips per al procés...	(521) Deutes a curt termini
(226) Mobiliari			(171) Deutes a llarg termini
(228) Elements de transport	(102) Capital
(430) Clients
(431) Clients, efectes comercials a cobrar
(440) Deudors
(441) Deudors, efectes comercials a cobrar
(543) Crèdits a curt termini per enajenación d'immobilitzat
(253) Crèdits a llarg termini per enajenación d'immobilitzat
(542) Crèdits a curt termini
(252) Crèdits a llarg termini

Massa patrimonial

Els comptes s'agrupen en un concepte més ampli: massa patrimonial. Cada massa correpon a una sèrie de comptes que tenen la mateixa funció econòmica o financera.

Podem establir la següent classificació:

ACTIU					PASSIU
=============				=============

Circulant:				Circulant:
   -Disponible				   -Deutes a curt termini (exigible)
   -Realitzable a curt termini
   -Existències

Fix:					Fix:
   -Realitzable a llarg termini		   -Deutes a llarg termini (exigible)
   -Immobilitzat			   -Recursos propis (no exigible)

Registre de les operacions

Anàlisi precomptable i teories del càrrec i l'abonament

Abans de comptabilitzar una operació, hem de:

Per exemple, al comptable li arriba una factura per la compra d'una taula, pagada al comptat, i una factura de la compra d'una cadira pagada per transferència:

Per saber quin compte va al deure i quina va a l'haver, hi ha diverses maneres de raonar: teoria personalista (de Cerboni) i teoria materialista (de Besta)

Teoria personalista

Personifiquem els comptes com si fossin sers animats, persones, capaços de donar i rebre. El compte que rep patrimoni és el deutor en aquesta operació; i el compte que l'entrega és l' acreedor.

El compte que rep és deutor i va al Deure;
el compte que entrega és acreedor i va al Haver

En certes operacions no ens val aquesta manera de raonar. Per exemple, l'acceptació d'una lletra a un proveïdor: en l'operació ningú rep i ningú entrega, doncs es tracta de documentar en una lletra de canvi un deute que ja constava en una factura.

Teoria materialista

El que entra va al Deure;
el que surt va al Haver

Principis de la partida doble

La sistematització del principi de la partida doble es deu al monjo italià Fray Luca Pacioli (1494), i es basa en els següents principis:

  1. No hi ha deutor sense acreedor (no hi ha partida sense contrapartida)
  2. a un o més comptes deudors corresponen sempre un o més comptes acreedors pel mateix import
  3. La suma dels comptes deutors és igual a la suma dels comtpes acreedors

Registre de les operacions

LLibre Diari

En el Llibre Diari es registraran dia a dia totes les operacions relatives a l'activitat de l'empresa. El Diari registra les operacions cronològicament. En el Diari queda registrada l'historial econòmic-financer de l'empresa.

Deure						Haver
-----------------------   ---------------------------
235 Mobiliari           a                   Caixa 235
60  Mobiliari           a                    Bancs 60

Si faig un ingrés de 100 euros al banc:

Deure						Haver
-----------------------   ---------------------------
100 Bancs c/c           a                   Caixa 100

Llibre Major

Les operacions, un cop registrades al Llibre Diari, es passen també al Llibre Major, però el funcionament i la funció són diferents. El Diari registra les operacions cronològicament. El Llibre Major destina una fitxa per a cadascun dels comptes, i podem veure per cada compte les operacions en què ha pres part.

             Mobiliari
---------------------------------------------------------
Data        Concepte            Ref   Deure  Haver  Saldo
---------------------------------------------------------
11-11-2009  Taula, comptat      16      235           235
12-11-2009  Cadira, transf.     17       60           295
             Caixa
---------------------------------------------------------
Data        Concepte            Ref   Deure  Haver  Saldo
---------------------------------------------------------
 1-11-2009  Ingrés efectiu      14     1000          1000
11-11-2009  Taula, comptat      16             235    765
13-11-2009  Transferència       18             100    665  
             Bancs c/c
---------------------------------------------------------
Data        Concepte            Ref   Deure  Haver  Saldo
---------------------------------------------------------
 2-11-2009  Ingrés efectiu      15     2000          2000
12-11-2009  Cadira, transf      17              60   1940
13-11-2009  Transferència       18      100          2040  
Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
IES Jaume Balmes
Màquines recreatives
CNC
Informàtica musical
joanillo.org Planet
Eines