http://wiki.joanillo.org/index.php?action=history&feed=atom&title=Sessi%C3%B3_1Sessió 1 - Historial de revisió2026-04-20T13:25:56ZHistorial de revisió per a aquesta pàgina del wikiMediaWiki 1.34.2http://wiki.joanillo.org/index.php?title=Sessi%C3%B3_1&diff=477&oldid=prevJoan a 00:23, 9 nov 20082008-11-09T00:23:41Z<p></p>
<p><b>Pàgina nova</b></p><div>9/01/2008<br />
<br />
Josep Vilaplana, Lluis Pérez Vidal, Sergi Tur<br />
<br />
*Per entrar a l'ordinador del curs: cursice/ice<br />
*Per entrar com a superusuari: su (pwd: ice)<br />
*http://atenea.upc.edu<br />
*entrar com a invitat, i cercar el curs d'administració de Linux<br />
<br />
http://atenea.upc.edu/moodle/course/view.php?id=13593<br />
<br />
Fem servir la distribució Debian<br />
<pre><br />
http://distrowatch.com/ -> per veure informació sobre distribucions<br />
</pre><br />
El linkat surt de Suse<br />
<br />
El curs està basant en Debian, que és una distribució totalment lliure (conté programari lliure, i la distribució ella mateixa, la compilació de programari, és lliure).<br />
<br />
De Debian ha sortit Linex, Lliurex, Ubuntu.<br />
<br />
Distribució significa, entre d'altres coses, d'una estratègia d'on han d'anar els fitxers. Això condiciona molt.<br />
<br />
Distribució també significa "sistema d'empaquetament". Per ex: RedHat (.rpm), Suse (.rpm, amb el gestor Yast), Debian (.deb) <br />
<br />
Distribució també significa "selecció/compilació de paquets". Debian només conté software lliure (es compleixen les quatre llibertats del programari lliure). Ubuntu potser no.<br />
<br />
Per exemple, Acrobat Reader i Java (abans) queden com a non-free. Ara Java ja és totalment lliure.<br />
<br />
Quatre llibertats del programari lliure: distribució, ús, còpia, i mirar el codi<br />
<br />
Debian té actualment 24000 paquets.<br />
<br />
CD live: no són ben bé distribucions. Es tracta de restringir paquets i anar cap a coses sectorials. Per exemple un CD-live de música, de cracking, d'eines educatives (SkoleLinux), d'apache + php + mysql,...<br />
<br />
==Instal.lació de Debian==<br />
<br />
4 tipus d'instal.lacions:<br />
*stable<br />
*testing (actualització setmanal)<br />
un cop s'ha actualitzat el sistema, és molt difícil tirar endarrera.<br />
actualitzar una instal.lació testing és jugar a la loteria.<br />
*unstable (hi ha més probabilitat de que no funcioni de que funcioni)<br />
*old_stable<br />
<br />
==Gestió de paquets==<br />
En la biblioteca libc6 hi ha la relació de la dependència entre tots els paquets.<br />
<br />
www.backports.org -> dins d'una instal.lació estable pots actualitzar alguns paquets.<br />
<br />
Les eines originals per a gestió de paquets eren: dselect, dpkg<br />
<br />
apt lib: biblioteca de programes per a la gestió de paquets.<br />
<br />
sobre aquesta biblioteca tenim una sèrie d'eines: apt-get, aptitude (recomanat pel professor, línia de comandes), synaptic (aplicació gràfica)<br />
<br />
Exercici:<br />
<br />
En la consola, entrant com a superusuari, cliquem dselect. Escollim apt com a mètode d'accés.<br />
<br />
Anem a instalar el Lattex (buscar tetex-base)<br />
<br />
typescript <nom_fitxer> -> tot el que surti per pantalla en el procés d'instal.lació s'enviarà a fitxer<br />
<br />
dpkg -i tetex-bin.deb -> instal.la el paquet<br />
<br />
dins la pàgina web de debian, www.debian.org, puc cercar paquets. Per exemple xtris (joc del tetris)<br />
<br />
un cop instalat <br />
<pre><br />
$ find -name xtris* -> només troba el .deb<br />
$ ls /var/lib/dpkg/info/xtris* -> de la instal.lació que acabem de fer, trobem els fitxers relacionats amb xtris<br />
</pre><br />
visualitzem xtris.list, on veurem on han anat a parar els fitxers d'instal.lació:<br />
un cop ficats en el directori,<br />
<br />
<pre><br />
$ vim xtrix.list<br />
man dpkg<br />
</pre><br />
dselect (que hem vist abans) invoca el dpkg</div>Joan