OpenERP. Simulant cas real

De Wikijoan
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contingut

Nova Base de dades

Puc treballar amb múltiples bd, i així puc fer proves

creo una bd nova: openerp_0113

Load demonstration data: no

Vista estesa: si

Facturació
Gestió de compres
Gestió de vendes
Comptabilitat i Finances
Informes avançats

Configureu les eines d'informes:

Configurar l'aplicació de gestió de vendes: ho marco tot.

ara vaig a la instal.lació del

Configura l'aplicació de comptabilitat: no selecciono res.

i ja ho tinc configurat.

A periodes fiscals he de ficar trimestral.

Ara instal.laré la localització espanyola. Vaig a menú > administració > modul > actualitza llista mòduls. A part de l10n_es_pyme_account també tinc l10n_es_account_balance_report (que ja s'instal.la quan instal.lo el primer)

Menú > comptabilitat > configuració comptes. Per crear el IVA del 21% he de duplicar (formulari > duplica) el IVA del 18%.

Els impostos (com ara l'IVA) estan definits a Comptabilitat > Configuració > Comptabilitat financera > Impostos

Per crear una base de dades mínima només cal ficar Facturació i Comptabilitat. Gestió de vendes i compres és per si vull fer descomptes, rappels,...

assentament d'obertura

Per repassar el tema de la comptabilitat, així ho vaig explicar als alumnes: Apunts_principis_comptabilitat Comença l'empresa, s'ha de crear un apunt d'obertura. És una SLU amb un capital inicial de 3050e.

és diferent si es tracta de l'obertura d'una empresa, o de l'obertura d'un exercici fiscal d'una empresa que ja existeix.

fecha		cuenta	debe	haber
1/1/2013	CAJA    3050
		CAPITAL         3050

ara l'empresa ja té un capital de 3050

Finalment on està més ben explicat:

572 Bancos a 100  Cap.social

es fa un ingrés al CC de l'empresa, i amb aquest assentament estem dient que aquest ingrés és el capital social de l'empresa, i ja podem treballar.

Mirem quins són els comptes que farem servir:

572000	Bancos e instituciones de crédito c/c vista,
Bancos e instituciones de crédito c/c vista, euros	57 Tesorería	Financieras	0.0	0.0	0.0	view	Joanillo2 SLU	€	
572000	Bancos e instituciones de crédito c/c vista
572001	Current	572 Bancos e instituciones de crédito
572002	Deposit	572 Bancos e instituciones de crédito c/c vista
572003	Cash	572 Bancos e instituciones de crédito c/c vista

per tant ja tinc el compte que faré servir: 572000. Aquest compte estarà associat al CC del compte que hauré obert. Aquí és on es ficaran els 3050 euros inicials.

compte Capital: representa el valor econòmic de l'obligació que l'empresa ha contret amb el propietari per les aportacions d'aquest i pels beneficis que encara no ha retirat.

El capital està a la dreta, forma part del passiu, perquè és una obligació que l'empresa té amb l'empresari. Bancs està a l'esquerra perquè és un actiu, tenir diners al banc augmenta el patrimoni de l'empresa.

Vaig a apunts comptables > Formulari

En el diari fico GRAL (de moment totes les operacions les ficaré aquí)

Important: a Número d'assentament comptable no fico res, ja el ficarà per defecte quan es gravi l'assentament (abans m'ha deixat ficar-lo manualment i ha estat un problema, no he pogut desfer-ho). En l'assentament he d'anar afegint les línies de l'assentament.

Despeses del notari

Ara he de ficar les despeses del notari. He de crear un proveïdor que serà el notari. Recordar que la referència no l'he de ficar jo, es fica interna quan es grava el registre. (he tingut problemes amb el NIF del notari, sembla ser que el prefix ha de ser el símbol del país, ES). Solució per treure ES:

Quan fico el proveïdor hi ha vàries pestanyes. En la pestanya comptabilitat, a posició fiscal, puc definir que per defecte el notari ens farà una retenció del IRPF.

Ara representa que el notari ha emès una factura de proveïdor, he d'entrar la factura. Quan faig la factura he de ficar les línies de detall de la factura. En concret he de buscar a productes (serveis) el servei que he creat prèviament (serveis professionals). Important és apretar el botó Calcular impostos. De forma automàtica, i ho fa bé, es calcula els impostos associats a la nostra relació amb aquest proveïdor: l'IVA i la retenció del IRPF (he definit que aquest proveïdor està obligat a fer retencions del IRPF).

Aprovo la factura. Allò curiós del cas és que he hagut de ficar manualment l'import a partir del preu que està calculat correctament. Aquesta factura hauria de crear l'assentament directament, i hauré de mirar en els llibres comptables si s'ha fet bé.

els comptes que intervenen són:

suposem

100 servei que presta el notari
+21 iva soportado
-20 irpf (li retenen a ell, per tant jo no el pago)
total 101
deure				haver
				101 CC
100 notaris
21 iva
				20 irpf

després hi ha altres impostos que ens cobra el notari: (impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats)

ITPAJD
631 (6000) Otros tributos
a
5720 Banco c/c 

Ara vaig a fer la factura del proveïdor. Ara bé, abans de fer la factura, he de pensar en els conceptes que em cobrarà (serveis professionals). Serveis professionals és de fet un producte, i abans hauria d'organitzar els productes (o serveis) i les categories de productes.

Vaig a crear la categoria Serveis professionals.

Compres > Productes > Productes. Vaig a formulari. Abans de crear el producte, em fixo en Categories de productes (el seu pare és tots els productes). Tant a compte d'ingressos com a compte de despeses poso 623000 Servicios de profesionales independientes.

El producte que creo és Serveis de notari. Desmarco pot ser venut. Mètode de proveïment: obtenir sota comanda.

Tot el tema de IVAs estan al 18%, i haurien d'estar al 21%. Això no m'ha de preocupar perquè estic utilitzant la versió 6.0, i en producció utilitzaré una versió més nova com la 6.1 o la 7.0 on això ja està solucionat.

ja he fet la factura (encara no l'he pagat). Per simplificar en la factura no he posat la retenció del irpf, ni tampoc una altra línia que és el impost de transmissions patrimonials. Aquesta factura encara no l'he pagat.

Ara puc anar a assentaments comptables i veure com s'ha creat aquest assentament. Miro com queda impresa la factura. Ara ja vaig a pagar la factura. Pago contra current, i miro l'assentament que s'ha creat.

Per veure els diferents estats que té una factura:

els comptes de 572 són:

572000	Bancos e instituciones de crédito c/c vista
572001	Current
572002	Deposit
572003	Cash

Per defecte, les factures que vull pagar amb CC estan a 572001 Current en comptes de 572000 Bancos e instituciones de crédito c/c vista. Això és perquè per defecte el diari Current té associat aquest compte. Ho puc canviar a la configuració dels diaris: canvio en el diari Current el compte deure per defecte i compte haver per defecte.

Per pagar un tribut com el ITPAJD es fa com es comenta a l'enllaç:

ITPAJD
631 (6000) Otros tributos
a
5720 Banco c/c 

Així doncs, per pagar una factura d'aigua, que és més complicada, he de desglossar entre el que ens cobra la companyia, que carreguen l'IVA, i els impostos que es paguen, que tot i que els cobra la companyia s'han d'imputar a l'administració (suposo). Per tant, hi ha la factura de proveïdor (el que val l'aigua) i una altra entrada que no és factura i que va a tributs. Si un dia m'interessa saber que van junts, he de posar la mateixa referència, per exemple el número de factura. (una altra cosa és que l'impost de l'aigua s'ha d'imputar a Agbar amb 0% d'IVA, i aleshores ells ja ho regularitzen amb l'administració). Segur que per entrar factures més complexes com aquesta es pot fer una plantilla programada o similar...


De moment per fer la constitució de l'empresa he pagat 200 de notari i 150 de ITPAJD (també he pagat IVA i m'han retingut IRPF). Si vaig a l'informe de Pèrdues i guanys veure que de moment porto perduts 350, que és el que he gastat (el IVA i la retenció de IRPF no computen com a pèrdues i guanys, són impostos que s'han de pagar i regularitzar i que no entren en la situació econòmica de l'empresa).

Per equilibrar aquestes pèrdues ara serà el moment de fer unes vendes.

Veure diaris i informes

Ara també miro com s'han modificat els diaris i informes. Per exemple:

Finalment faig una còpia de seguretat de la base de dades.

Comencem a vendre

El primer de tot és que necessito productes per vendre. Defineixo com a mínim una categoria de productes i uns quants productes en aquesta categoria. Per exemple, la categoria robots i uns quants robots.

I creo tres productes:

Per crear ROBOT#2 el més ràpid és Formulari > duplica.

Ara necessito com a mínim un client:

Ara ja faig una factura de client. Fico els dos productes que he creat, diverses unitats. M'he de fixar que el IVA el faci bé. Valido la factura, imprimeixo la factura per comprovar que tot està correcta, i clico sobre pagar (quan tinc constància de què el client ja ha pagat).

Ara ja puc veure en factures de client que està pagada. En quant a comptabilitat es creen dos assentaments. En el primer assentament estic convertint productes en clients (un dret sobre un client, que representa la factura encara no pagada). En el segon apunt estic convertint el client en CC (diners) (quan la factura ja està pagada). El resultat (sense tenir en compte l'IVA), és que augmenta l'actiu de diners i disminueix l'actiu de productes.

Ara torno a anar a l'informe de pèrdues i guanys. Fins ara tenia les despeses de constitució de la societat (notari), i estava en pèrdues. Després d'aquesta venda que he fet ara ja estic en benefici. Si es tanqués l'exercici aquí és sobre aquesta quantitat que s'hauria d'aplicar els impostos.

Esborrar una factura

Vull eliminar una factura (i l'assentament comptable que ha generat. Encara no l'he pagat).

he instal.lat account-cancel

Para poder borrar facturas, el diario al que asociemos los asientos contables debe tener activado la casilla PERMITIR CANCELACIÓN DE ASIENTOS.

Efectivament he pogut esborrar l'assentament i la factura. El tema està en què no s'ha d'apretar el registre, sinó apretar el botó Cancelar.

Còpia de seguretat de la base de dades (i restauració)

Allò senzill que seria databases > backup database a mi no em funciona. Genera un fitxer buit.

podem fer la còpia de base de dades en mode comanda:

$ pg_dump -h localhost -p 5432 -U postgres -f openerp_0113.tar -F tar -O openerp_0113 

o bé

$ pg_dump -h localhost -p 5432 -U postgres openerp_0113 > openerp_0113.dmp

En aquest moment elimino la base de dades openerp_0113, o en crearé una altra sobre la qual restaurar-la.

Per restaurar la base de dades, primer de tot hem de crear la base de dades: (no caldria si haguéssim fet el pg_dump amb l'opció -C. És important que sigui amb l'usuari joan i el template sembla ser que també és important.

$ createdb -U joan -T template0 openerp_0113

i ara restaurem la bd

$ psql -h localhost -p 5432 -f /home/joan/openerp_270113.dmp -d openerp_0113 -q

En qualsevol cas, en producció serà important assegurar-se de què el procediment és correcte.

Llibres diaris

Perquè s'utilitzen diversos llibres diaris? Avantatges?:

Models trimestrals: IVA 303; retencions 111

Model 111: retencions

El tema de les retencions no és tan trivial:

El primer que ha deCada trimestre s'ha de fer el tancament de l'IVA. En l'últim trimestre coincidirà amb el tancament de l'exercici.

Opero normalment durant el trimestre, emitint factures de client i pagant factures de proveïdors. Els comptes de IVA suportat (472) i repercutit (477) tengan saldo diferent de 0. Això es pot veure a comptabilitat > resum > resum de comptes.

per ex:

472 IVA suportat saldo pendent: +36 477 IVA repercutit saldo pendent: -122,4

Tal com s'explica en l'enllaç:

   http://www.contabilidad.tk/liquidacion-del-iva-94.htm 

s'ha de fer un assentament contra Hacienda Pública, acreedor por IVA de manera que posaré els saldos de IVA repercutit i suportat a 0. Aleshores aquest compte de 4750 em dirà el que he de pagar a Hisenda (o el que me deurà Hisenda a mi):

Concepto Debe Haber Hacienda Pública, IVA repercutido (477) 122,4 Hacienda Pública, acreedor por IVA (4750) 122,4

Hacienda Pública, IVA soportado (472) 36 Hacienda Pública, acreedor por IVA (4750) 36

quedar clar és que les retencions es fan sobre les persones físiques (no les empreses) que exerceixen activitats professionals (no empresarials). És el pagador el que té l'obligació de retenir. Per exemple, en el cas de la factura del notari, jo empresa sóc el que pago i tinc l'obligació de què en la factura que m'emet inclogui la retenció que li faig a ell. Ell perd liquiditat en la factura, i jo pago menys diners dels que tocaria, i per tant tinc un deure amb Hisenda (i Hisenda té un deure amb el professional). Aquest deute es posa de manifest en el compte 4751.

El model 111 és un model que val tant per a les persones físiques com jurídiques.

4751 Hacienda Pública, acreedor por retenciones practicadas.

Las retenciones a los trabajadores se regularizaran trimestralmente a la cuenta 4751. Al cierre del ejercicio quedará el saldo de las retenciones a ingresar correspondientes al cuatro trimestre del año. Las cantidades retenidas a la empresa y pagos realizados por la misma a cuenta de impuestos se contabilizaran en la cuenta 473. Al final del ejercicio esta cuenta debe quedar con saldo cero porque se regulariza en el asiento del Impuesto de Sociedades.

Les retencions me les poden practicar a mi (com ara el notari), o bé les practico jo amb les factures que faig (NO!!! les empreses no retenen, només les persones físiques!). Trimestralment s'ha de regularitzar amb el model 111. La idea és que les retencions que practico en les factures que em fan a mi (el notari) van al compte 4751 (Hacienda pública, acreedora por retenciones practicadas). En tancar el trimestre es passa al compte 473 (Hacienda Pública, retenciones y pagos a cuenta), i finalment es paga (o senzillament directament es paga).

Està ben explicat a:

El model 111 s'ha de presentar per Internet: https://www2.agenciatributaria.gob.es/es13/h/ie11110b.html?emp=G

El model 111 no fa diferència entre empresari, professional o societat. Les societats l'han de presentar perquè fan retencions als professionals (per exemple als notaris) (però ningú reté a les societats). El model 111 és per pagar a Hisenda el deute que hem contret amb ella pel fet d'haver fet retencions. Per tant, sempre sortirà a pagar (o 0 si en aquell trimestre no s'ha pagat cap factura amb retenció).

Para no liarnos y siguiendo la idea de explicar lo más común, estarás obligad@ siempre que siendo empresario, profesional o sociedad, tengas empleados, o pagues alguna factura en la que se incluya un retención que disminuye su importe, estas retenciones suelen venir diferenciadas y siempre restan el importe bruto de la factura.

El model 111 és un model trimestral:

1 Trimestre 	1 a 20 Abril
2 Trimestre 	1 a 20 Julio
3 Trimestre 	1 a 20 Octubre
4 Trimestre 	1 a 20 Enero

i es presenta telemàticament.

En el model 111, en el capítol II. Rendimientos de actividades económicas, he de posar l'import de les retencions [09], que sempre serà un valor positiu i que són les retencions que he fet als professional que m'han girat factures.

En el moment de pagar:

(4751) a (572) CC

i ja està. El model 111 no té res a veure amb l'Impost de Societats (IS), i no té res a veure per calcular el benefici de l'empresa.

Instruccions per omplir el model 111:

dins de la pàgina web d'AEAT, per accedir al model 111, el procés és:

Model 303: IVA

Per presentar telemàticament les declaracions:

Cada trimestre s'ha de fer el tancament de l'IVA. En l'últim trimestre coincidirà amb el tancament de l'exercici.

Opero normalment durant el trimestre, emitint factures de client i pagant factures de proveïdors. Els comptes de IVA suportat (472) i repercutit (477) tindran saldo diferent de 0. Això es pot veure a comptabilitat > resum > resum de comptes.

per ex:

472 IVA suportat saldo pendent: +36
477 IVA repercutit saldo pendent: -122,4

Tal com s'explica en l'enllaç:

   http://www.contabilidad.tk/liquidacion-del-iva-94.htm 

s'ha de fer un assentament contra Hacienda Pública, acreedor por IVA de manera que posaré els saldos de IVA repercutit i suportat a 0. Aleshores aquest compte de 4750 em dirà el que he de pagar a Hisenda (o el que me deurà Hisenda a mi):

Concepto                                   Debe 	Haber
Hacienda Pública, IVA repercutido (477)             122,4 
Hacienda Pública, acreedor por IVA (4750) 	122,4        

Hacienda Pública, IVA soportado (472) 	  	 36
Hacienda Pública, acreedor por IVA (4750) 	       36  	

En el moment de fer l'autoliquidació és quan ho pago, i aleshores faré un assentament contra CC i així ja em queda el deute amb Hisenda saldat.

Tancament del IVA

Cada trimestre s'ha de fer el tancament de l'IVA. En l'últim trimestre coincidirà amb el tancament de l'exercici.

Opero normalment durant el trimestre, emitint factures de client i pagant factures de proveïdors. Els comptes de IVA suportat (472) i repercutit (477) tengan saldo diferent de 0. Això es pot veure a comptabilitat > resum > resum de comptes.

per ex:

472 IVA suportat saldo pendent: +36
477 IVA repercutit saldo pendent: -122,4

Tal com s'explica en l'enllaç:

s'ha de fer un assentament contra Hacienda Pública, acreedor por IVA de manera que posaré els saldos de IVA repercutit i suportat a 0. Aleshores aquest compte de 4750 em dirà el que he de pagar a Hisenda (o el que me deurà Hisenda a mi):

Concepto                                   Debe 	Haber
Hacienda Pública, IVA repercutido (477)             122,4 
Hacienda Pública, acreedor por IVA (4750) 	122,4        

Hacienda Pública, IVA soportado (472) 	  	 36
Hacienda Pública, acreedor por IVA (4750) 	       36  	

i ara el saldo del compte 4750 serà de -86,40 (Haber), i és el que hauré de pagar a Hisenda. Els saldos de 477 i 472 estan a 0. De moment, però, no ho pagaré.

Tancar un exercici i obrir el següent

Com es fa amb OpenERP:

i amb molt més detall, que és el que segueixo:

Realitzar una revisió general

Tinc els comptes del IVA (472 i 477) amb saldo a 0.

Inventari d'existències

De moment no es considera que l'empresa tingui existències.

Amortizació dels actius

De moment no tinc en compte cap actiu a amortitzar (no hi ha cotxes, màquines cares,...). Si hi hagués un cotxe a nom de l'empresa, la idea és que cada any s'ha de considerar la pèrdua de valor que ha tingut el cotxe.

Reclasificar saldos de las cuentas en función del vencimiento

De moment res

Ajustar otras cuentas que influyen sobre el resultado del ejercicio

De moment res

Calcular l'impost de societats

ja coneixem el resultat comptable abans de l'impost de societats: Benefici net: 330 (comptabilitat > Informe > Informes legals > Informes comptables > Pèrdues i guanys) Balanç de situació: Balanç = 330

Aquest és el resultat comptable. Per saber la base imponible hi ha una sèrie d'ajustos, que pot dependre de la comunitat autònoma:

Base imposable = resultat comptable +/- ajustos.


Per calcular els ajustos s'ha de seguir el model 347 per fer la declaració de l'impost de societats. Imaginem que els ajustos = 0, i per tant la base imposable = balanç = 330. L'impost de societats serà el 20%: 330*0.2 = 66, i aquesta és la despesa per Impost sobre beneficis (630), que es regularitza en el compte de pèrdues i guanys (129).

A partir de este momento vamos a calcular el gasto por impuesto sobre beneficios (630), que es una cuenta de gastos que se regulariza en la cuenta de Pérdidas y Ganancias (129), resultando el beneficio contable después de impuestos y también la cuota líquida del impuesto de sociedades, (4752) Hacienda Pública, acreedor por impuesto sobre sociedades, que es la cantidad que se paga a la Hacienda Pública y que no tiene por qué coincidir con el gasto por impuesto de sociedades. Sobre la cuota liquida del impuesto de sociedades (4752), hay que deducir los pagos que se hayan realizado durante el ejercicio (473) Hacienda Pública, retenciones y pagos a cuenta.

Anem a veure-ho per parts.

Quant als ajustos que s'han de fer en la base imposable, la idea és que poden haver-hi despeses (com ara una multa administrativa) que, tot i que són despeses a nivell comptable per saber el resultat de l'exercici de l'empresa, no s'han de comptar per saber la base imposable de l'impost.

Si el resultat de la base imposable ha estat positiu (s'ha de pagar), l'assentament que s'haurà de fer serà:

----------------------------         -----------------------
(630) Impost sobre beneficis   a     (4752) Hisenda Pública, acreedor per impost de societats
                               a     (473) Hisenda Pública, retencions i ingressos a compte

Per tant, en el meu cas que no s'han fet ingressos a compte:

(630) 66   a (4752) 66

Fixem-nos bé que el 630 és una despesa per a l'empresa, però aquesta no s'inclou per calcular el benefici de l'empresa (s'utilitza a posteriori).

Renumerar assentaments comptables

Comptabilitat > Fi de periode > Renumera assentaments comptables.

Tancament de l'exercici

Comptabilitat > Fi de periode > Tanca un exercici fiscal

Ara estic fent proves a 27/01/2013. Vull simular que estic en el 2014 i ficaré la data a gener del 2014.

$ sudo  date --set "2014-01-01 15:46"
Fri Feb 25 16:25:00 CET 2000

Ahora realizaremos el mismo cambio para actualizar la fecha en la BIOS.

$ sudo hwclock --set --date="2014-01-01 15:46"

Para comprobarlo tecleamos:

$ sudo  hwclock

En el procés de tancament i obertura es creen tres assentaments:

Ara s'han de validar aquests assentaments. Amb el primer de pèrdues i guanys no hi ha problema.

Ara bé, el tancament de l'exercici i l'obertura de l'exercici estan desquadrats en 264e, que és el resultat de l'exercici. Entenc jo que per quadrar aquest assentament s'ha de decidir què fer amb el benefici net:

Imaginem que reparteixo els 264 e amb 30e (reserva legal) i 234 (dividends). Per acabar de quadrar l'assentament del tancament de l'exercici fiscal he d'afegir el 129 Resultado del ejercicio:

                                         D         H
129 resultado del ejercicio              264 (necessari per tal que quadri) 
129 resultado del ejercicio                       264
5260000 Dividendo activo a pagar         234
1120000 Reserva legal                    30

i ara he de fer el mateix per a l'assentament d'obertura

Aprovo aquests dos últims assentaments, i ara ja puc començar a operar amb l'exercici 2014.

Ara encara falta Acabar de tancar l'exercici. Si anem a Comptabilitat > Fi de periode > Tancament d'exercici fiscals, veure que el tancament encara està en progrés. He de confirmar el Tancament, i ja està.

Declaracions Informatives (Models 340, 347, 349)

(TBD) El model 349 té a veure amb les operacions intracomunitàries.

Remeses de rebuts (norma C19)

(TBD)

Utilitzar un sol o varis diaris

Per defecte és una mica embolic utilitzar varis diaris. Però sembla ser que va bé. Una possibilitat que es comenta és que tots els diaris tinguin la seqüència comuna Account Journal, i això farà que tots els assentaments siguin sequencials i així s'està dins la legalitat espanyola.

Integració amb comerç electrònic

(TBD)

Operacions intra i extracomunitàries


creat per Joan Quintana Compte, gener 2013

Eines de l'usuari
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
IES Jaume Balmes
Màquines recreatives
CNC
Informàtica musical
joanillo.org Planet
Eines